El cost invisible de Rodalies: una setmana de feina perduda en set mesos

Un tren pot acumular una hora de retard i fer-te perdre només cinc minuts. Però també pot passar exactament el contrari: una demora de dos minuts pot acabar convertint-se en una espera d’una hora sencera si es perd un transbordament.

Durant set mesos, Lola Morral i Marcos Delgados han convertit el cansament quotidià de Rodalies en un registre detallat. Els dos joves, veïns de Cerdanyola i Montcada i usuaris habituals de les línies R4, R7 i R8, han anotat pel TOT Cerdanyola cada retard, cada tren suprimit i cada trajecte interromput des de l’11 d’octubre.

Van començar aquest recompte mesos abans de la pitjor crisi ferroviària de la història recent de Rodalies, desencadenada per l’accident mortal de Gèlida del 20 de gener, que va deixar Catalunya sense servei durant 48 hores i mesos de caos ferroviari. Però les dades que han recollit mostren que el deteriorament del servei ja venia de lluny i que, segons denuncien, la situació continua encara avui lluny de la normalitat.

Dos joves de Cerdanyola i Montcada han registrat durant set mesos tots els retards patits a les línies R4, R7 i R8: els combois acumulen 58 hores de demora, que s’han traduït en 41 hores reals perdudes pels usuaris esperant el tren o atrapats dins dels combois

El resultat és contundent: 58 hores acumulades de retard als trens que han utilitzat. És a dir, més de set jornades laborables senceres de demora sumant tots els retards dels combois que han agafat durant aquests mesos.

Ara bé, el temps real que asseguren haver acabat perdent és diferent. Si només es compten les hores efectives que han perdut Morral i Delgados esperant trens o atrapats dins dels combois, la xifra és de 41 hores: més de cinc jornades laborables senceres.

“És més d’una setmana de vida condicionada pels trens”, resumeix Morral.

Els dos joves fins i tot han posat xifra econòmica a aquestes hores mortes. Calculen que, si el temps perdut es pagués amb el salari mínim interprofessional, haurien d’haver cobrat 391,55 euros.

El retard oficial i el temps real que acabes perdent

El registre diferencia entre el retard oficial del tren i el temps real que acaba perdent l’usuari. I no sempre coincideixen. “És gairebé una qüestió de sort”, explica Lola Morral.

Per exemple, un tren pot acumular una hora de retard, però si l’usuari arriba a l’andana quan només falten cinc minuts perquè passi, el temps real perdut és mínim. “Veus tota la gent desesperada esperant i penses que portaràs molta estona allà, però el tren arriba al cap de sis minuts i al final només has perdut un minut”, explica.

Però també passa el contrari. Els retards afecten especialment quan el trajecte inclou transbordaments. Un retard de pocs minuts pot acabar convertint-se en una espera molt més llarga.

“A Rodalies, dos minuts poden convertir-se en una hora.”

“Si agafes l’R7 per enllaçar-la amb l’R8 i l’R7 arriba dos o tres minuts tard, perds l’altre tren i has d’esperar una hora sencera el següent”, exemplifica Morral.

És aquí on la diferència entre el retard oficial i el temps real perdut es dispara. “Un retard mínim et pot destrossar tot el trajecte”.

Quan van començar el registre, els dos joves pensaven que el temps perdut seria molt superior al retard acumulat pels trens. Però les dades finals han dibuixat una realitat molt més irregular i imprevisible.

Comptant cada retard

Segons les dades recopilades pels dos usuaris, el 70% dels trens que han agafat durant aquests set mesos han arribat amb més de quatre minuts de retard. La demora mitjana és de 18 minuts per trajecte.

La línia que acumula més incidències és l'R4. Per cada tren utilitzat en aquesta línia, amb retard o sense, calculen haver perdut una mitjana de 10 minuts, mentre que els combois acumulaven uns 15 minuts de retard.

La situació és especialment complicada a l’R8. “És la pitjor línia. El dia que em vaig treure el carnet de cotxe vaig deixar d’utilitzar-la”, assegura Marcos Delgados.

Segons expliquen, moltes estacions d’aquesta línia estan allunyades dels nuclis urbans i mal connectades amb altres transports. A això s’hi suma la freqüència de pas: un tren cada hora. Qualsevol retard converteix el trajecte en una cadena de transbordaments perduts.

Abans del tall de l’R7, el marge per canviar d’un tren a l’altre a Cerdanyola Universitat era de només cinc minuts. “Si la R8 arriba set minuts tard de mitjana, la majoria de vegades és impossible arribar a temps”, denuncia Morral.

“Cerdanyola Universitat no queda a prop ni de Cerdanyola ni tampoc de la universitat. Els trens no estan ben connectats ni amb els busos ni entre ells i l’R8 passa cada hora. Si perds el tren, el temps de viatge augmenta moltíssim”, afegeix.

Més info: Reclam per restituir i connectar l'R8 (estació Cerdanyola Universitat)

L’R7 continua tallada

Actualment tant l’R7 com l’R8 estan tallades totalment o parcialment i encara no hi ha una data clara de recuperació del servei. En el cas de l’R7, el tall estava previst fins al maig, però segons expliquen plataformes d’usuaris, el servei podria continuar interromput fins al setembre.

Més info: El túnel ferroviari de Rubí, tallat durant set setmanes

Més info: La R8 recuperarà la circulació de trens de passatgers al juny

“El tren és un dels principals estressors”

Però el registre no només acumula números. També retrata el desgast emocional que provoquen els retards constants.

En un dels missatges enviats al grup de WhatsApp on anoten les incidències diàries, Lola Morral escrivia:

“30 minuts més tard de la sortida, una hora més tard de que hagi sortit de la feina després de 24 hores de torn entre pràctiques, estudis i feina. Només he tingut una petita pausa per dutxar-me i sopar i encara espero la sortida d’un tren que m’ha de portar a casa a descansar”.

I continuava:

“Després ens preguntem què els passa a la salut mental dels joves. L’altre dia la psicòloga em deia que el tren és un dels principals estressors”.

Sense informació ni explicacions

La manca d’informació és, segons denuncien, un altre dels grans problemes del servei. El 71% dels trens que van tard ho fan sense cap mena d’avís i, quan s’informa, les comunicacions solen ser imprecises.

“Et poden dir que el tren arribarà en 20 minuts i acabar-te passant una hora sencera esperant”, explica Morral.

Aquest desgast també el denuncia David Pujol, estudiant de Matemàtiques de la UAB i usuari habitual de Rodalies, que recentment ha reclamat més de 9.200 euros al Ministeri de Transports i a la Generalitat pels perjudicis acumulats pel mal funcionament del servei.

Més info: David Pujol: “He buscat un pis tan lluny del tren com he pogut”

“Quan el tren desapareix de la pantalla et mina la moral”, assegura. També critica especialment la descoordinació i la manca d’explicacions als usuaris: “T’ha fotut el matí a tu i a molta més gent i ningú informa de res ni assumeix responsabilitats”.

El mes posterior a l’accident mortal de Gèlida del 20 de gener va ser especialment crític. El 92% dels retards no van tenir cap avís previ.

Catalunya, líder en retards ferroviaris

Aquell gener és també el període amb més incidències acumulades. El 87,9% dels trens que van intentar agafar van circular amb retard. Tot i això, denuncien que la situació continua lluny de la normalitat.

“Ara tornem a pagar el bitllet, però aquest últim mes el 61% dels trens han arribat amb més de quatre minuts de retard”.

Les dades recollides pels dos usuaris coincideixen amb les publicades el 13 de març per El Periódico, que situen Catalunya com el territori amb més retards ferroviaris de l’Estat. Segons aquest reportatge, només el 50% dels trens de Rodalies arriben puntuals i els combois afectats acumulen una mitjana de 20 minuts i mig de retard.

El diari també advertia que la inversió actual necessitaria dècades per revertir completament la situació de la xarxa ferroviària catalana.

“Quan agafo el tren tinc la sensació que estan improvisant”, lamenta Delgados

En un article publicat a Via Empresa, Manel Larrosa analitza la diferència d'inversió ferroviària a Madrid i Barcelona en democràcia

“No és normal que un servei públic funcioni d’aquesta manera i no es faci res. És patètic”, lamenta Delgados.

Tots dos coincideixen que els retards segueixen una tendència a l’alça i reclamen més inversió ferroviària. “Cal més inversió, molta, per arreglar un sistema en total decadència”, resumeixen.

Malgrat tot, Delgados assegura mantenir una certa esperança en el futur del servei: “Un possible traspàs de Rodalies a la Generalitat podria fer que, a la llarga, el sistema funcionés molt millor”.

“Quan agafo el tren tinc la sensació que estan improvisant”, lamenta Delgados. Una sensació que, set mesos després de començar el registre, asseguren que continua igual de present.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.