Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Un tren cada hora, retards recurrents i circulacions suprimides. Malgrat haver recuperat al juliol el servei complet després de mesos d'afectacions, l'R8 continua acumulant problemes que compliquen els desplaçaments entre Granollers, Cerdanyola Universitat i Martorell. La plataforma d'usuaris L'R8 Existeix es va reunir aquest dimecres, 14 d'octubre, amb responsables de la Generalitat per reclamar millores. La trobada ha permès concretar algunes actuacions a curt termini, però la principal reivindicació, duplicar la freqüència de pas dels trens, continua sense calendari.
A la reunió hi van participar el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal; la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López; el director general de Rodalies, Òscar Playà; el comissionat pel traspàs de Rodalies, Pere Macias, i el responsable de Planificació de Serveis Ferroviaris, Alberto Palacios. Per part de la plataforma hi van assistir Roger Cumeras, Adam Jiménez, Glòria Carrera i Jaume Vernet.
La tercera via de Mollet podria entrar en servei al novembre
Una de les novetats més immediates afecta la tercera via de Mollet-Sant Fost, acabada l'abril del 2024 però encara pendent d'entrar en funcionament. Segons l'acta de la reunió facilitada per la plataforma, la Conselleria ha comunicat que la infraestructura podria quedar a disposició de l'operador els dies 22 o 23 d'octubre, tot i que la data no és definitiva.
Això no significa que els trens hi comencin a circular immediatament. Els maquinistes necessiten completar les habilitacions corresponents i, per aquest motiu, la posada en servei efectiva podria ajornar-se fins al novembre.
La tercera via ha de facilitar la gestió de les circulacions ferroviàries en un punt on conflueixen diversos serveis. Per als usuaris de Cerdanyola Universitat, podria contribuir a reduir les esperes i els retards dels trens en direcció a Granollers, especialment quan coincideixen amb altres circulacions a Mollet. La millora, però, no comportarà automàticament un augment de freqüències.
Dos trens per hora, un compromís pendent des del 2025
La principal reivindicació de la plataforma continua sent passar de l'actual freqüència d'un tren per hora a un cada 30 minuts en tots dos sentits i al llarg de tota la línia.
La proposta no és nova. El març del 2025, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja va anunciar al Parlament la previsió de duplicar les freqüències de l'R8 i prolongar-la fins a Vilafranca del Penedès. Un any i mig més tard, la millora continua pendent i la reunió del 14 d'octubre no ha permès concretar quan entrarà en funcionament.
El Pla de serveis ferroviaris 2030-2040, presentat aquest estiu, manté la previsió de duplicar les freqüències abans del 2030. Tanmateix, en la reunió del 14 d'octubre la Generalitat no ha concretat quan es farà efectiva aquesta millora.
Des del 21 de setembre, l'R8 disposa d'un reforç matinal entre Granollers Centre i Cerdanyola Universitat, amb sortida a les 7.21 h els dies feiners. Aquest tren, però, no continua fins a Martorell, una circumstància que ha generat queixes entre els viatgers que necessiten desplaçar-se més enllà del campus.
La plataforma també ha reclamat adaptar millor els horaris a les necessitats de la comunitat universitària. Concretament, demana avançar deu minuts l'arribada dels trens a Cerdanyola Universitat, actualment prevista al minut 50 de cada hora, per facilitar l'accés a les classes. Segons l'acta, la Conselleria estudiarà aquesta proposta i revisarà amb els usuaris l'horari del reforç matinal.
Menys dependència de l'R2 i millors autobusos alternatius
La reunió també ha abordat altres problemes que afecten el funcionament quotidià de l'R8. Un dels principals és la dependència operativa dels maquinistes respecte de l'R2, que pot provocar que les incidències d'aquesta línia repercuteixin en el servei de l'R8.
Segons la plataforma, la Generalitat comparteix la necessitat de revisar aquesta organització i està treballant per evitar els canvis de línia dels maquinistes.
Pel que fa a les supressions de trens, segons la plataforma d'usuaris, la Conselleria s'ha compromès a estudiar-ne les causes i treballar per reduir-les. També facilitarà els horaris i les parades predefinides dels autobusos alternatius, perquè els viatgers disposin d'aquesta informació quan es produeixin interrupcions del servei. La intenció és que els recorreguts substitutoris es limitin, sempre que sigui possible, als trams afectats.
Els intercanviadors del Vallès continuen pendents
Més enllà de les millores immediates, el futur de l'R8 passa també per reforçar les connexions amb altres línies ferroviàries.
El Pla de Rodalies 2026-2030 preveu els intercanviadors d'Hospital General i Volpelleres, que permetrien connectar l'R8 amb les línies S1 i S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat, en direcció a Terrassa i Sabadell, respectivament.
Els projectes ja es trobaven en tramitació a principis d'any. El president de FGC, Carles Ruiz, explicava al març que aquestes actuacions eren estratègiques per reforçar les connexions ferroviàries del Vallès, però que encara no es podien concretar terminis d'execució. Set mesos més tard, la reunió amb els usuaris de l'R8 no ha aportat un calendari definitiu.
Segons la plataforma, aquests intercanviadors estan planificats abans del 2030, però encara requereixen estudis.
Més incert és el calendari dels futurs enllaços amb l'R4, a l'entorn de Riu Sec-Baricentro, i amb l'R3, a Santa Perpètua de Mogoda. La Generalitat ha comunicat als usuaris que aquests projectes encara necessiten estudis previs i no tenen cap data prevista.
Aquestes infraestructures han de contribuir a transformar l'R8 en una línia transversal amb més possibilitats de connexió entre els municipis del Vallès, sense necessitat de passar per Barcelona.
El futur ferroviari de Cerdanyola també inclou la prolongació prevista de l'R1 fins a Cerdanyola Universitat, aprofitant infraestructures existents. El Pla de serveis ferroviaris situa aquesta actuació en l'horitzó 2027-2028, tot i que encara no s'ha concretat una data d'entrada en funcionament.
La comunitat universitària porta les queixes a la Síndica de Greuges
Les reivindicacions dels usuaris de l'R8 també han arribat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Coincidint amb l'inici del curs acadèmic, estudiants i treballadors van impulsar una reclamació col·lectiva davant la Síndica de Greuges de la UAB, una iniciativa promoguda inicialment des de l'entorn de la plataforma d'usuaris i que va acabar implicant diferents col·lectius universitaris.
La reclamació va superar el centenar de signatures en pocs dies. El document denunciava els retards constants, les interrupcions del servei, la capacitat insuficient dels combois i una freqüència incompatible amb molts horaris acadèmics.
Els promotors advertien que disposar d'un únic tren per hora obliga molts estudiants a arribar amb una antelació excessiva al campus o a assumir el risc de fer tard a classe. També alertaven que la manca de fiabilitat acaba desincentivant l'ús del transport públic.
El 21 de setembre, la síndica de greuges de la UAB, María Jesús Espuny, va confirmar que havia traslladat la queixa al vicerectorat i als responsables universitaris de mobilitat i sostenibilitat.
En una resposta posterior, la universitat va reconèixer les deficiències dels serveis ferroviaris que connecten amb el campus, especialment les línies R7 i R8, i va explicar que havia traslladat reiteradament aquestes mancances a la Generalitat.
La UAB també va comunicar als promotors de la reclamació que, segons la informació rebuda del Govern català, la decisió d'augmentar la freqüència de l'R8 fins als dos trens per hora ja estava presa, però encara calia trobar finançament estable per aplicar-la.
La universitat va animar les persones afectades a continuar presentant reclamacions directament davant les administracions i els operadors ferroviaris.
De la crisi de Gelida a la recuperació del túnel de Rubí
Els problemes actuals de l'R8 s'emmarquen en la crisi ferroviària que viu Rodalies des de principis d'any. L'accident mortal de Gelida del 20 de gener va desencadenar inspeccions de seguretat i la suspensió general de la circulació durant diversos dies. La recuperació del servei va ser progressiva i algunes línies van continuar patint restriccions durant mesos.
L'R8 va ser una de les més afectades. Els problemes estructurals detectats al túnel de Rubí van obligar a interrompre la circulació de passatgers en part del recorregut i a establir serveis alternatius per carretera. Un mes després de l'accident, els trens de Rodalies encara no arribaven a la UAB.
Després de diverses actuacions d'emergència, el 7 de juliol es va recuperar la circulació habitual entre Granollers i Martorell. Però la reobertura del túnel no ha significat la fi dels problemes.
El 28 de setembre, un robatori de cable va tornar a interrompre el servei en part de la línia. L'endemà, les fortes pluges van provocar noves afectacions entre Granollers Centre i Cerdanyola Universitat. El 10 d'octubre, un altre robatori de cable entre Mollet-Sant Fost i Montmeló va obligar els trens de l'R8, l'R2, l'R2 Nord i l'R11 a circular per via única, amb els consegüents retards.
Els problemes de puntualitat tenen un cost quotidià per als viatgers. Dos usuaris de Rodalies van documentar 41 hores de temps perdut en set mesos, l'equivalent a més d'una setmana laboral.
Un servei en plena transformació de la gestió
La crisi ferroviària coincideix amb el procés de traspàs de Rodalies a la Generalitat. El gener del 2026 es va constituir la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya, participada en un 50,1% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat, però amb majoria de representants designats pel Govern català al consell d'administració.
La seva creació havia generat discrepàncies amb els sindicats ferroviaris, que reclamaven garanties laborals i qüestionaven determinats aspectes del model de traspàs. Les negociacions entre els representants dels treballadors, el Ministeri de Transports i la Generalitat van permetre desconvocar les mobilitzacions previstes el març del 2025.
El juny, el comissionat del traspàs, Pere Macias, explicava en una entrevista al TOT Sant Cugat que la societat encara havia de completar els requisits administratius i de seguretat necessaris per assumir l'operació ferroviària. El procés de traspàs no implica que la Generalitat hagi assumit automàticament tota la gestió del servei ni la titularitat de les infraestructures, que continuen sota responsabilitat d'Adif en els trams no transferits.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.