Carlos Cordón: “Tenim gent que es queda a la parada quan passa l’autobús, i això és inadmissible”

L’alcalde de Carlos Cordón repassa en aquesta entrevista alguns dels principals reptes de ciutat: habitatge, mobilitat, Parc de l’Alba, educació o el projecte de l’Hospital Ernest Lluch. La conversa també aborda la segregació de Bellaterra i les relacions amb Sant Cugat, tractades en una peça específica publicada al TOT.

“Aquest govern també té projectes de futur”

— Quin balanç fa del primer tram de 2026?

Jo faig una valoració positiva. No trobo que hi hagi cap qüestió concreta que ens permeti dir que hi ha hagut un daltabaix. Estem treballant un projecte molt de continuïtat.

Recentment hem acabat un petit cicle de presentacions de nous projectes que feia temps que preparàvem, com una següent fase a Fontetes, el parc de Flor de Maig o l’avinguda Primavera. Això indica que, més enllà de les prioritats i de les urgències del dia a dia, aquest govern també té projectes de futur.

— Amb tantes obres i projectes en marxa, quines són les carpetes que el govern vol resoldre aquest 2026?

Hi ha moltes carpetes obertes, però ara mateix n’hi ha dues molt vinculades a preocupacions quotidianes de la ciutadania. Una és el transport públic. En breu [pel 9 d'abril], el nou contracte de bus urbà entrarà en funcionament després de molts anys amb el servei prorrogat. Hi haurà noves línies, més freqüències i una flota completament renovada.

L’altra és el nou contracte de residus. És el contracte principal de l’Ajuntament i també fa anys que estava prorrogat. Si tot va bé, aquest 2026 tindrem nova maquinària, nous contenidors i un sistema completament renovat.

També estem actuant en manteniment de voreres, asfaltat, accessibilitat o clavegueram. A vegades es parla molt dels grans projectes, però el manteniment de l’espai públic també és fonamental.

“El que està passant al Parc de l’Alba és justament el que volíem”

— El Parc de l’Alba entra ara en una fase decisiva?

Recentment vam concedir la primera llicència d’habitatges al Parc de l’Alba, més d’un centenar. Si tot va bé, a finals d’aquest any es començaran a construir. Això vol dir que el Parc de l’Alba es troba en un moment total de desplegament.

Quan vam arribar, el planejament estava anul·lat i vam fer les feines necessàries per tornar-lo a aprovar. Ara estem fent les obres del ressegellat de Can Planes perquè sigui el futur parc del Castell, les urbanitzacions dels carrers que falten i treballant perquè continuïn arribant empreses i habitatge.

"... per fer les obres d'urbanització dels carrers i es pugui començar a construir habitatge, i sobretot per generar el pol d'atracció científic i tecnològic que tenim al Parc de l’Alba."

— A part de l’habitatge i la mobilitat, hi ha una sentència pendent sobre el Parc de l’Alba. Quins escenaris preveu el govern?

Quan arribi la sentència veurem els escenaris. De moment estem enfocats en el que estem enfocats des del primer dia.

Ara mateix no estem pensant en escenaris que no sabem quins seran. Quan arribi el moment del contingut d’aquesta sentència, l’analitzarem i veurem si hem de fer alguna cosa o si hem de seguir com fins ara.

— Hi ha la possibilitat que el projecte es pugui tornar a bloquejar?

Jo prefereixo no parlar de futuribles. Una sentència anterior ja va anul·lar el planejament i vam haver de revertir aquella situació. Però ara mateix no hem de perdre el temps parlant d’escenaris.

Habitatge i emancipació juvenil

— Com es pot fer perquè l’habitatge que es construirà serveixi per a la gent jove de Cerdanyola?

Nosaltres volem que la gent que està aquí i es vol emancipar es pugui quedar aquí. Però també volem que la gent que va haver de marxar perquè no podia trobar lloc a Cerdanyola pugui tornar.

A Santa Teresa hi haurà una promoció municipal de 14 habitatges de lloguer per a joves empadronats a Cerdanyola menors de 30 anys. I al Parc de l’Alba hi ha més de 5.000 habitatges previstos i aproximadament la meitat són de protecció oficial.

Més info: Cerdanyola suma sòl per a 325 pisos protegits i obre el debat sobre com ampliar l’habitatge públic

— Però també s’estan perdent molts pisos de protecció oficial.

És un debat de país. Els ajuntaments tenim poca competència en aquest sentit, però crec que totes les administracions estan alineades en la necessitat de donar resposta a l’habitatge, perquè és una emergència de país.

Més info: Cerdanyola perdrà gairebé la meitat dels pisos protegits l’any que ve

— El Sindicat de Llogateres i la PAHC van abandonar la taula d’habitatge. La política municipal d’habitatge està en crisi?

Lluny d’estar en crisi, la política d’habitatge de l’Ajuntament està en plena activitat. Respecto la posició política de qui sigui, però nosaltres treballem per donar resposta a les necessitats de la ciutat.

L’Ajuntament està treballant amb compra d’habitatge per a situacions d’emergència habitacional i vulnerabilitat, està promovent habitatge per a joves i està desenvolupant el Parc de l’Alba juntament amb la Generalitat.

“No podem donar per normal que les persones dormin al carrer”

— Una de les cares més crues de la crisi de l’habitatge és la gent que dorm al carrer. L’Ajuntament s’ha plantejat fer un alberg?

No, aquesta qüestió en concret no. Però sí que és cert que és un problema de país. Precisament s’ha posat en marxa una taula de sensellarisme a nivell de Generalitat.

Nosaltres no podem donar per normal que les persones dormin al carrer. Intentem sempre proposar una alternativa digna i treballar cada cas conjuntament amb serveis socials i policia local.

— A la zona de Redosa hi ha un assentament estable. Hi ha alguna estratègia concreta?

És una problemàtica que compartim amb altres municipis. Tenim esperança que aquesta taula de sensellarisme pugui tenir fruits, perquè aquí un ajuntament sol no podrà donar una resposta única i efectiva.

Educació i caiguda de la natalitat

L’entrevista es va realitzar el 24 de març, dos dies abans del ple municipal en què el debat sobre la planificació escolar i la pèrdua de línies públiques acabaria esclatant amb força.

— Les retallades de línies escolars generen preocupació entre moltes famílies. Quin és el posicionament del govern?

Nosaltres, com a govern de Cerdanyola, estem treballant perquè no hi hagi cap retallada en educació, com en qualsevol altre servei.

Sabem perfectament la situació de natalitat del país, però com en altres ocasions ens hem negat que ens tanquin escoles o línies, seguirem treballant perquè hi hagi la millor distribució possible dels infants a Cerdanyola i perquè les escoles públiques segueixin oferint el millor servei possible.

— Hi ha incertesa als centres perquè hi ha menys infants però també una ciutat que continua creixent. Quin és el plantejament a llarg termini?

Ara mateix és molt aviat per començar a pensar si el Parc de l’Alba tindrà una escola més o menys. És cert que moltes escoles públiques ja tenen una única línia després de retallades anteriors.

Nosaltres sempre estarem a favor que els barris tinguin escoles públiques de proximitat i estarem en contra de qualsevol tancament d’una escola de la ciutat. Perquè, al final, encara que estiguem en contra que es tanquin línies, l’escola ha de seguir existint perquè en un futur, amb el desenvolupament del Parc de l’Alba, es podria recuperar una línia.

— Per tant, l’objectiu és mantenir les escoles actuals?

Evidentment. Ho vam aconseguir amb Les Fontetes i ara estem impulsant projectes com el d’anglès perquè generi més interès i la ciutadania aposti per aquesta escola. La idea és que les escoles públiques de Cerdanyola segueixin amb la màxima potència possible.

“La situació de l’E3 és inadmissible”

— La crisi de Rodalies ha evidenciat les mancances de mobilitat de Cerdanyola?

El nou contracte de bus urbà millorarà molt les connexions internes. Les línies actuals ja connecten Bellaterra, Montflorit, l’Autònoma i les estacions, però ara hi haurà una línia nova, més freqüència i tota la flota renovada.

El gran problema és el transport interurbà. L’exemple més clar és l’E3. Tenim gent a les parades cada dia fent cua, gent que es queda a la parada quan passa l’autobús, i això és inadmissible.

— El creixement del Parc de l’Alba obligarà a replantejar la mobilitat?

D’aquí dos o tres anys tindrem persones vivint-hi i cada vegada n’hi haurà més. Per tant, hi ha estudis de mobilitat que s’estan fent per implementar més serveis de transport públic i connectar millor el Parc de l’Alba amb l’Autònoma, la resta de Cerdanyola i Barcelona.

Més info: Les grans empreses reclamen respostes de mobilitat per al Parc de l’Alba

A llarg termini també seguirem defensant el Túnel d’Horta i l’allargament de les línies de Ferrocarrils cap al Parc de l’Alba.

“Un pressupost expansiu vol dir que hi ha moviment a la ciutat”

— Teniu un dels pressupostos més expansius dels últims anys, amb 86 milions d’euros. Com ho nota la ciutadania?

Un pressupost expansiu vol dir que hi ha molt moviment a la ciutat. Hi ha molts projectes en marxa, molts projectes que vindran, moltes obres al carrer... molta activitat.

Veníem d’anys de crisi econòmica en què l’administració no tenia tanta capacitat per tirar projectes endavant i ara estem en un moment en què la ciutat pot tirar molts projectes endavant i tenim la intenció de seguir-ho fent.

— Tot i això, la fiscalitat s’ha mantingut.

En el mandat anterior no vam fer cap increment, perquè veníem de la pandèmia i vam decidir que no era el moment. Ara el que fem és actualitzar a IPC amb un màxim del 2,5%. Si no hi ha increment de l’IPC, no s’actualitzarà res.

— Al març, l’oposició va criticar el superàvit municipal (10 milions) i la baixa execució d’algunes inversions. Com ho explica el govern?

S’ha d’explicar molt bé perquè els projectes transcendeixen l’anualitat del pressupost. Quan nosaltres pressupostem un projecte, els diners no es gasten tots dins del mateix any.

Poso l’exemple del pavelló: vam decidir fer-lo el 2019 i es va començar a construir el 2025. Els projectes passen per fases de redacció, licitació o obres, i els diners s’han d’anar arrossegant d’un exercici a l’altre.

És normal que hi hagi diners que aparentment “sobrin”, perquè després s’han de tornar a posar en aquests mateixos projectes. No hi ha cap ajuntament que funcioni diferent.

— Què aporta a la ciutadania tenir un govern estable?

D’entrada, que Cerdanyola, per primera vegada en molts anys, té un pressupost aprovat cada any en temps i forma, que és l’eina fonamental de qualsevol administració pública.

Però més enllà d’això, crec que un govern estable i proper ajuda que la gent confiï en l’administració. Que quan hi ha un problema, una necessitat o un anhel, la ciutadania sàpiga que a l’altra banda hi ha algú que escoltarà i intentarà donar una resposta.

Hospital Ernest Lluch

— En quin punt es troba el projecte de l’Hospital Ernest Lluch?

Depèn que existeixi una partida als pressupostos de la Generalitat. Tot el tràmit urbanístic està gairebé al final i esperem que hi aparegui aquesta partida.

Som optimistes però prudents. No som de fer anuncis ni d’anar a fer volar coloms.

Bellaterra i model de ciutat

La segregació de Bellaterra també ha centrat part de l’entrevista.

Cordón defensa que l’Ajuntament ha de “defensar la unitat territorial” de Cerdanyola i assegura que el govern continuarà treballant en un nou conveni amb l’EMD amb més competències i finançament.

L’alcalde també reivindica que el govern treballa “per tots els barris” i defensa que les inversions municipals arribin “a tota la ciutat”.

[Llegeix aquí la peça específica sobre Bellaterra i Sant Cugat]

“2031 serà d’aquí cinc anys...”

— Com imagina la ciutat al final d’aquest mandat?

Jo crec que al final d’aquest mandat ja veurem molts projectes acabats o molt avançats. El desenvolupament del Parc de l’Alba, noves empreses, habitatge, el desplegament del nou bus urbà o molts projectes de transformació de ciutat que ara mateix estan en marxa.

Crec que la ciutat cada vegada estarà més preparada per seguir atraient oportunitats i inversions.

— I com se la imagina el 2031?

2031 serà d’aquí cinc anys... [riu]. Però jo crec que la ciutat encara haurà avançat molt més.

Nosaltres treballem a diari perquè la gent tingui la capacitat de viure, treballar i conviure a Cerdanyola. Que la gent pugui viure a la ciutat, que pugui tenir oportunitats laborals aquí i que també pugui passar-ho bé a la seva ciutat.

Estic convençut que el 2031 aquests objectius hauran avançat molt més del que han avançat ara. Amb la seu de Penguin Random House, amb centres de recerca, amb tot el relacionat amb l’ampliació del sincrotró o l’Innofab. Cerdanyola és una ciutat molt atractiva i treballem perquè continuï sent-ho.

M’imagino una ciutat amb estabilitat política, una ciutat tranquil·la i una ciutat en què la gent vulgui venir a viure.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.