Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Aquest 28 de maig es compleixen dos anys de les eleccions municipals de 2023. Cerdanyola inicia la segona meitat del mandat sense grans actes institucionals, en un context d’estabilitat política, amb un govern de continuïtat i majoria sobrada. Els projectes en curs, però conviuen amb diverses carpetes pendents i una pressió ciutadana creixent per desencallar temes com l’habitatge, l’educació, la mobilitat i la salut pública.
Amb 14 dels 25 regidors del ple, l’executiu de Carlos Cordón ha pogut aprovar els pressupostos sense dificultats i posar en marxa algunes iniciatives pròpies, com els Pressupostos Participatius o la creació d’una brigada de manteniment per a les escoles públiques. També s’han reprès projectes que fa temps que s’anuncien, com el desplegament residencial del Parc de l’Alba o la preparació de nous contractes de serveis.
Després d’un primer mandat marcat per la pandèmia, s’ha recuperat part de l’activitat habitual, tot i que els ritmes d’execució i les expectatives generades no sempre han anat en paral·lel. Molts projectes continuen a l’espera de concreció o s’han endarrerit respecte als calendaris anunciats.
Mobilitat i serveis: contractes i reptes pendents
La ciutat manté sense resoldre dos dels grans contractes municipals: la neteja i recollida de residus i el del transport urbà. Tots dos contractes han estat prorrogats mentre es redefineixen els models de gestió.
Pel que fa als residus, el govern del PSC ha descartat la recollida porta a porta i s’han fet pròrrogues del contracte actual mentre es defineix un nou model, amb l’objectiu de millorar les xifres de reciclatge, que actualment se situen 17 punts per sota dels objectius europeus. En transport, es preveu que el 2026 entri en funcionament un nou sistema amb més línies i més freqüència, gestionat per l’AMB, però encara no se n’ha concretat el calendari d’execució.
A més, tot i l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) el 2024, la seva aplicació efectiva ha quedat ajornada amb una moratòria de tres anys per als vehicles censats a la ciutat. L’Ajuntament ho justifica per la falta d’alternatives de mobilitat, si bé continua sent necessari afrontar la contaminació atmosfèrica.
A tot plegat s’hi sumen nous reptes per la despesa energètica i hídrica i la necessitat d'estalviar llum i aigua. Fer front a l’augment del cost de la llum i l’aigua als equipaments públics es cada cop més difícil i obliga a reordenar recursos.
Parc de l’Alba i habitatge: un nou barri a l'horitzó
El 20 de maig van començar les obres de la Rambla del Castell, punt d’inici del desplegament urbanístic i residencial del Parc de l’Alba, amb previsió de construir més de 5.000 habitatges i diversos equipaments. El projecte, pendent des de fa dècades, s’activa en un context de màxima preocupació per l’accés a l’habitatge, especialment entre la població jove.
Comencen les obres de la Rambla del Castell, nou barri de Cerdanyola amb una visita de la Consellera Territori, Habitatge I Transició Ecològica. FOTO: Paula Sama.
Des del consistori es presenta com una oportunitat estratègica per ampliar l’oferta d'habitatge i evitar que els joves es veguin obligats a marxar però el seu desenvolupament serà gradual i encara condicionat a fases futures.
En paral·lel, el sector Santa Teresa, impulsat per inversió privada, està ja en construcció amb més de 200 habitatges previstos i la recuperació d'una zona degradada.
Coneixement i patrimoni
Cerdanyola manté el relat de "Ciutat del Coneixement", amb iniciatives que han de consolidar-se al llarg del mandat. Entre les més destacades hi ha la implantació de Innofab, la futura planta de fabricació de xips, i del Centre de Processament de Dades més gran de Catalunya, prop del Sincrotró Alba. Aquesta aposta es vincula amb la voluntat d’atraure inversió, talent i activitat econòmica al voltant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Són projectes amb potencial econòmic i simbòlic, però que encara està per veure quin impacte tindran en la vida quotidiana de la ciutat. Veus incipients alerten sobre les conseqüències dels centres de dades.
Pel que fa al patrimoni, l’Ajuntament ha iniciat una línia de treball centrada en la memòria democràtica amb la commemoració del 80 aniversari de l’alliberament dels camps nazis i amb la creació d'una regidoria específica per impulsar accions.
També en la recuperació d’equipaments: S’han fet actuacions com la reforma de Ca n’Altimira, pendent d’obertura com a Living Lab en col·laboració amb la UAB, o la restauració dels jardins de la Torre Llopis, amb l’interior encara per intervenir. Altres espais com Ca n’Ortadó i la Torre Vermella, on s'havia d'instal·lar l'Oficina d'Atenció Ciutadana, segueixen pendents. El ple del mes d’abril va aprovar unificar la direcció dels dos museus municipals en una sola plaça, després de la sortida dels anteriors directors.
L'Hospital Ernest Lluch i altres reclamacions ciutadanes
La mobilització ciutadana s’ha fet especialment visible els darrers mesos. Aquest diumenge 25 de maig, diverses entitats van tornar a reclamar la construcció de l’Hospital Ernest Lluch, pendent des de fa dues dècades.
Centenars de veïns reivindiquen la sanitat pública i la construcció de l’hospital Ernest Luch. FOTO: Marc Mata
Aquest dijous 29 de maig, coincidint amb el ple, conflueixen diverses mobilitzacions amb almenys cinc intervencions previstes al plenillo. Hi participaran famílies de l’escola Les Fontetes, que reclamen claredat sobre el futur del centre i alternatives al seu possible tancament; mentre que les famílies de l’Escoleta de Bellaterra, reclamen mantenir el bus escolar i l’acord de singularitat. També s'hi afegeixen reivindicacions dels col·lectius Cerdanyola amb Palestina que exigeixen el compliment d’acords de ple de 2024 i i Prou Cerdanyola, que demana més recursos per prevenir i combatre la violència masclista, amb una concentració mensual. La retirada de l'amiant és un altre dels temes candents.
Una segona meitat decisiva
Amb diversos projectes en curs, els pressupostos aprovats i sense dificultats per tirar-los endavant però amb carpetes obertes que s'arrosseguen des de fa dècades, l’execució, el ritme i la capacitat de resposta institucional marcaran el balanç final del mandat. En aquests dos anys de legislatura que queden, farà falta molt de diàleg per donar resposta a un clima polític estable però socialment exigent.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.