El primer any de mandat del PSC, marcat pel coronavirus

El 15 de juny de 2019, el PSC va tornar al govern de Cerdanyola del Vallès amb la investidura de Carlos Cordón com a nou alcalde. Els socialistes recuperaven Cerdanyola -tal com deia el seu lema de campanya- després d'un mandat agitat de Compromís per Cerdanyola i amb el suport del 30% dels cerdanyolencs que van votar en les passades eleccions municipals.

Amb nou regidors i la impossibilitat de l'oposició de sumar forces suficients, el PSC no va tenir problemes per certificar la investidura de Cordón ara fa un any. Tot i això, seguien lluny de la majoria absoluta i van crear aliances amb dos partits de l'oposició per assegurar-se que les seves polítiques tirarien endavant.

Més info: Un any després de les eleccions municipals de 2019: Quin balanç fan els partits?

Acords amb En Comú Podem i Junts per Cerdanyola

Poc després de la investidura, el PSC i En Comú Podem, que tenia representació al plenari per primer cop, van signar un acord programàtic amb l'objectiu de "posar fi a la situació de bloqueig en què s'ha vist immersa la ciutat en els darrers anys". Així, el govern de Carlos Cordón s'assegurava el suport de tres regidors més i deixava la porta oberta a futurs pactes més amplis.

Per arribar a la majoria absoluta, però, encara els faltava un suport. Tot i que en els primers plens del mandat Junts per Cerdanyola ja havia donat suport a iniciatives del govern socialista, el consens entre els dos grups no es va fer oficial fins al desembre de 2019, just abans de l'aprovació dels pressupostos per a 2020. L'acord assegurava el vot favorable de Junts als pressupostos presentats pel govern, que van incloure propostes del partit representat al plenari per Joan Sánchez.

 

Pressupostos aprovats

L'aprovació dels pressupostos de 2020 va posar encara més en contra alguns partits de l'oposició -ERC, Ciutadans i Guanyem- i el govern del PSC. Els pressupostos de la ciutat es van aprovar dues vegades, amb els vots a favor de PSC, En Comú Podem, Junts i PP, després de la presentació d'un recurs de reposició per part d'ERC, Ciutadans i Guanyem davant la gestió del govern de la primera aprovació. Aquests tres partits van absentar-se durant la primera votació, feta en un ple extraordinari el 30 de desembre de 2019, com a mostra de rebuig a la convocatòria d'urgència.

El pressupost aprovat per a 2020 era de més de 61 milions d'euros, significant un augment del 8,58% en comparació als pressupostos anteriors, que estaven prorrogats des de 2017.

Més info: Cordón: "El pressupost ha servit per tenir una majoria estable"

Tribut metropolità i Centre Direccional

Les manifestacions contra el tribut metropolità van marcar la primera tardor del govern de Cordón. Després que s'aprovés l'entrada de Cerdanyola a la zona 1 de transport a partir de l'1 de gener de 2019, el tribut metropolità no es va començar a aplicar fins a l'octubre del mateix any. Més d'un miler de persones es van manifestar en contra del tribut i es va crear la Plataforma NO Tribut. A més, la ciutadania cerdanyolenca va presentar més de 3.500 recursos davant l'Àrea Metropolitana rebutjant el pagament del rebut, que a Cerdanyola s'havia calculat amb dades errònies.

També durant el primer any de mandat del PSC, el govern municipal ha donat suport al Pla Director Urbanístic (PDU) per al Centre Direccional. L'agost de 2019, la Comissió territorial d'urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona va aprovar inicialment aquest PDU que ha seguit despertant crítiques respecte a la gestió dels abocadors. "Els abocadors estaran resolts abans que comencem a construir habitatge", va destacar Carlos Cordón durant les sessions informatives sobre el nou PDU.

 

Covid-19

Aquest primer any de mandat del PSC també està marcat per la crisi de la Covid-19. A mitjans del mes de març, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma davant la pandèmia del coronavirus. Cerdanyola, i la resta de ciutats de l'estat, es van haver d'adaptar fent front, a més, a les dificultats econòmiques que ha provocat la crisi sanitària i l'aturada de bona part de l'activitat econòmica.

A més de les mesures que el govern municipal ha implementat durant els darrers mesos, també s'ha constituït la Taula de treball per la reconstrucció de Cerdanyola. De la 'Taula' han sorgit 109 mesures i el compromís d'invertir 4 milions d'euros per pal·liar la crisi econòmica i social de la pandèmia. La crisi sanitària ha portat un consens mai vist a la ciutat entre el govern, els partits de l'oposició i els agents socials i econòmics de Cerdanyola.

Més info: La 'Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Cerdanyola' aprova 109 actuacions

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.